diumenge, 14 de desembre de 2014

PRESENTACIÓ RECITAL "LOLA O LA PULSIÓ DE GAIA"


Divendres passat 12 de desembre, en el teatre del Centre Cultural de Xàtiva, va tenir lloc l'últim recital oferit per Paraules de Fang. Aquesta vegada va estar dedicat a la nostra companya i poetessa Lola Montell que escriu baix l'heterònim de Feleta. Una vetlada molt emotiva.Gràcies, des d'ací, a tota la gent que ens va acompanyar -el teatre estava ple- i va compartir amb nosaltres la poesia de Feleta i alguna que una altra llàgrima també. El nostre més sincer agraïment a tots.

Anirem, des d'aquest blog, compartint el recital a pinzellades amb tots.

Hui compartim la presentació del recital escrita i llegida per la nostra companya Carme López Jiménez.


Baix l'aparença de fragilitat d'eixe menut cos que embolica a LOLA (LOLITA per a les amigues), subjauen les altres dones que habiten en el seu interior: Lola, Feleta,…. Dones fortes, de potent veu poètica, d'exquisida sensibilitat, enorme creativitat i àmpla cultura – Lola és de les poques persones que s'atreveixen a dialogar, cara a cara, amb María Zambrano- a pesar que en aquest aspecte, a paraules seues “la seua vida en matèria cultural, fins fa poc, sempre ha sigut un gran erm”; però com a dona intel·ligent que és, sap que hui és sempre encara.

Eixes dones s'amaguen rere d'una gran timidesa i pudor. Tal volta o precisament per aixo, es produeix un desdoblament i sorgeix l'autèntica DONA rere el seu pseudònim o cal dir heterònim?

Eixa dona que els anys i la vida, amb les seues circumstàncies, no han aconseguit doblegar. Eixa dona que no té pudor a despullar les seues més íntimes vivències per a encimbellar-se a la façana deteriorada dels seus més dolorosos records. Eixa dona directa i sincera fins a la descaradura més absoluta i, en ocasions, esgarradora, perquè és i se sent LLIURE. Eixa dona que fa repàs de l'après, del viscut, per a alçar la mirada i comprovar que la vida, a voltes, està en altra part.

Eixa dona que sent, com ningú, les pulsions de la MARE TERRA. La que és capaç de percebre com obra Gaia, a cada moment, en les persones i en la naturalea tota.

Eixa dona que segueix cercant a la seua MARE en el rostre de cada dona, tornant contínuament al fred assolellat de la seua infantesa, a eixa veritat dolorosa coberta pels anys i per una manta de pregs agnòstics. Morir no és només deixar de viure, mort és també tot allò que limita la realització essencial de l'ésser, d'ahí la seua cerca incessant…….


Diuen que la felicitat té damnificats, però no puguem evitar-ho: em sentim enormement feliços d'haver conegut a aquesta dona i de poder, des d'aquest recital, oferir-li la nostra més rendida admiració, respecte i afecte.