Divendres passat 12 de desembre, en el teatre del Centre Cultural de Xàtiva, va tenir lloc l'últim recital oferit per Paraules de Fang. Aquesta vegada va estar dedicat a la nostra companya i poetessa Lola Montell que escriu baix l'heterònim de Feleta. Una vetlada molt emotiva.Gràcies, des d'ací, a tota la gent que ens va acompanyar -el teatre estava ple- i va compartir amb nosaltres la poesia de Feleta i alguna que una altra llàgrima també. El nostre més sincer agraïment a tots.
Anirem, des d'aquest blog, compartint el recital a pinzellades amb tots.
Hui compartim la presentació del recital escrita i llegida per la nostra companya Carme López Jiménez.
Anirem, des d'aquest blog, compartint el recital a pinzellades amb tots.
Hui compartim la presentació del recital escrita i llegida per la nostra companya Carme López Jiménez.
Baix l'aparença de fragilitat d'eixe menut cos que embolica a
LOLA (LOLITA per a les amigues), subjauen les altres dones que habiten en el
seu interior: Lola, Feleta,…. Dones fortes, de potent veu poètica, d'exquisida
sensibilitat, enorme creativitat i àmpla cultura – Lola és de les poques
persones que s'atreveixen a dialogar, cara a cara, amb María Zambrano- a pesar
que en aquest aspecte, a paraules seues “la seua vida en matèria cultural, fins fa poc, sempre ha
sigut un gran erm”; però com a dona intel·ligent que és, sap que hui és
sempre encara.
Eixes dones s'amaguen rere d'una gran timidesa i pudor. Tal
volta o precisament per aixo, es produeix un desdoblament i sorgeix l'autèntica
DONA rere el seu pseudònim o cal dir heterònim?
Eixa dona que els anys i la vida, amb les seues
circumstàncies, no han aconseguit doblegar. Eixa dona que no té pudor a despullar
les seues més íntimes vivències per a encimbellar-se a la façana deteriorada dels
seus més dolorosos records. Eixa dona directa i sincera fins a la descaradura
més absoluta i, en ocasions, esgarradora, perquè és i se sent LLIURE. Eixa dona
que fa repàs de l'après, del viscut, per a alçar la mirada i comprovar que la
vida, a voltes, està en altra part.
Eixa dona que sent, com ningú, les pulsions de la MARE TERRA.
La que és capaç de percebre com obra Gaia, a cada moment, en les persones i en
la naturalea tota.
Eixa dona que segueix cercant a la seua MARE en el rostre de
cada dona, tornant contínuament al fred assolellat de la seua infantesa, a eixa
veritat dolorosa coberta pels anys i per una manta de pregs agnòstics. Morir no
és només deixar de viure, mort és també tot allò que limita la realització
essencial de l'ésser, d'ahí la seua cerca incessant…….
Diuen que la felicitat té damnificats, però no puguem
evitar-ho: em sentim enormement feliços d'haver conegut a aquesta dona i de
poder, des d'aquest recital, oferir-li la nostra més rendida admiració,
respecte i afecte.
