Felicitat

No sé què vols, de mi.

¿L’instant feliç? ¿Aquest gel de tacte mil·limètric que segella

aquell toll entre les pedres? ¿Pensaves que era un ull, i et veia?

Al seu costat les teves ànsies són taronges de plàstic.

Tu ja has sabut que la bellesa fàcil és una cosa trista, com totes

les excuses, com la perícia en disfressar les dites

que fan mal.

Mira’m: encara estic rentant sota l'aigüera la truita de patates,

i esbrinant per quin camí de nusos han pogut les formigues arribar,

com petons teus, a aquell racó del cor que havíem volgut aïllar

dins d’un plat d'aigua.

No hi ha felicitat per a nosaltres.

Només un plaer dur com una bala de cristall amb vetes de colors.

Evangelis apòcrifs, genives amb ferides, temps que

es desguassa com orina.

Voldria donar-te alguna cosa, però puc veure només el fang

que duc a les sabates, la meva llibertat i un camí d'esbarzers.

I aquell trosset del cel amb núvols de la fira com mamelles que parlen

mentre venen i van.

Però això, abans que jo arribés, ja era teu

Anna Aguilar Amat