A
veure, ara que tinc
més
anys que promeses per cumplir,
més
gepa que pit,
més
urpades què carícies
tot i això, o potser per això,
vaig a
la recerca
en
cada trenc d'alba
del
goig pel nou dia,
aferrant-me
per no perdre
ni una
purna de bogeria,
ni un
toc de ingenuïtat,
per
reprendre la alenada
per
sentir-me viva,
com si
fos el primer dia,
com si
fos l'últim,
com el
qui estrena un vestit,
o rep
un regal inesperat.
Xelo Llopis -"Guardam el secret"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada