Torcar la pols sembla monòton,
i el drap –amunt i avall- és
groc
com tot el cansament que ens vessa.
Torcar la pols –diuen algunes-
és esborrar el pas del temps
que cau sobre totes les coses
i s´esmicola a poc a poc.
Torcar la pols cada matí
és el cilici que portem
sobre la carn, i ens dol vivíssim
i mol aspre. I jo per
consolar-me,
només per consolar-me, pense
que també podría ésser el ferm
motiu de la nostra rebel.lió.
-Carmelina Sánchez Cutillas-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada