No em
penedisc
d'haver
estimat
amb el
cor obert i l'ànima nua,
amb la
ingenuïtat a frec de pell,
ni de
mostrar les cartes
ni de
no apaivagar l'evidència
ni del
risc d'anar contracorrent
ni
dels somriures
que
m'han arrencat
ni de
les llàgrimes
que
m'han mullat.
No em
penedisc
de les
hores hostatjat als pensaments
ni
d'abraçar somnis
ni de
sembrar primaveres a la tardor
ni del
plaer d'haver-me perdut pel teu cos
ni del
gaudi per veure't
ni de
l'angoixa de perdre't.
No em
penedisc
d’haver-te
viscut
ni
d'haver-te estimat
ni de
estimar-te encara.
Xelo Llopis-"Guardam el secret"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada